1 1 v. tr. [LC] Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d'un color menys viu. La claror esblaimava la verdor del bosc. 1 2 intr. pron. [LC] El cel s'esblaima clapat de boirines. 1 3 v. tr. [LC] Fer empal·lidir. La malaltia no esblaimà el seu rostre. 1 4 intr. pron. [LC] La cara del tirà s'havia esblaimat de furor. 2 intr. pron. [LC] Un color, esdevenir menys viu. La blavor del cel s'esblaimava per la llum.
